En aquest apartat us faré una ressenya de les obres que vaig llegint i que crec que us poden semblar interessants ja que formen part de les meves influències literàries.
L’anell de la Irina
Autor: Care Santos
Títol original: El anillo de Irina
L’estiu ha acabat d’arribar, però segueixen les contínues discussions entre els pares de l’Àlex, el qual s’ha contagiat de tuberculosi. Així doncs, en Víctor, el pare, decideix llogar una casa en un petit poble de la província de Sòria per apaivagar l’ambient i deixar-se un temps amb la seva dona.
Al principi Àlex l’acompanya de mala gana, ja que la seva relació no és gens bona amb Víctor – al qui ben poques vegades a la novel·la se l’anomena com a pare -, però al cap de pocs dies la cosa canvia. I tot gràcies a l’agradable veïna russa que acaben de conèixer. La Irina viu amb la seva àvia i la criada al costat de la casa de l’Àlex, amb el qual es comencen a veure quasi diàriament.
La Irina és una apassionada a la literatura russa i té una biblioteca immensa a casa seva. Sempre és mostra disposada a prestar-li llibres a l’Àlex, el qual els llegeix ràpidament per poder tenir l’excusa veure-la una altra vegada per demanar-li un nou llibre. És d’aquesta manera, que l’Àlex coneix l’amor, tot i que també Víctor entrarà en aquesta batalla per aconseguir la noia, a la qual intentarà impressionar amb els seus dots magistrals a l’hora de tocar el violí.
Gràcies a l’afecció de la Irina a la literatura del seu país, al llarg del llibre s’inclouen passatges dels autors dels llibres que Àlex llegeix, juntament amb una petita biografia de cada un, que finalment s’enllaça amb el final de la història.
He de reconèixer que mai abans havia llegit cap llibre d’un autor rus o sobre aquesta literatura en general. No obstant, aquest llibre m’ha mantingut enganxada fins al final. Com ja he dit abans, els passatges de la literatura russa s’enllacen amb la història dels dos joves d’una manera molt hàbil, la qual cosa fa que no avorreixi llegir la biografia dels autors russos.
No obstant, en el desenllaç – tot i que es deixa ben clar la preferència d’Irina – he trobat a faltar que la noia s’expressi més sobre aquest tema.
Cal destacar que L’anell de la Irina ha estat la novel·la guanyadora del V Premio Alandar de Narrativa Juvenil. A més a més, al final del llibre es poden trobar tots els títols i els autors dels llibres que la Irina tenia a la seva biblioteca.
La reina al palau dels corrents d’aire
Autor: Stieg Larsson
Títol original: Luftslottett som sprängdes (suec)
Avís recomanat als lectors:
No continueu llegint si encara no heu devorat la segona part de la trilogia, ni si voleu desobrir per vosaltres mateixos si la Lisbeth Salander ha aconseguit sobreviure
Efectivament, la Lisbeth no és morta. Sofreix un important tret al cap i l’han d’intervenir d’urgència per extreure-li la bala, perafortunadament – i gràcies també al doctor Jonasson – aconsegueix sortir-se’n gairebé il·lesa; no sofreix traumatismes ni cap efecte en la parla o en el cervell en general. No obstant, no tot serà tan fàcil, ja que a l’hospital es troba absolutament incomunicada i tan sols unes portes més enllà es troba en Zalaeixenko, que planejarà de nou la mort de la seva filla.
Paral·lelament, en Mikael Blomkvist es troba a punt de publicar un altre article d’escàndol – sobre el tràfic de dones – que està estretament lligat amb la Lisbeth i que, sens dubte, revolucionarà tot el país i qüestionarà severament el sistema de govern i justícia de Suècia.
Mikael també voldrà ajudar personalment la Lisbeth a guanyar el judici i a desvelar la veritat d’una vegada per totes. Tot i saber que ella el rebutjarà durament, l’astut periodista aconseguirà comunicar-s’hi gràcies a l’ajut d’algunes de les seves fonts protegides i podrà començar el procés per obtenir la justícia que fa anys que la Lisbeth es mereix.
Amb La reina al palau dels corrents d’aire, Larsson firma l’última entrega de la trilogia de culte – tot i els rumors d’una possible quatrilogia – que ha aconseguit atrapar milions de lectors arreu del món. L’èxit és totalment merescut, sens dubte, ja que les seves novel·les – de volum considerable – són atractives en tot moment, tot i el fet que, en alguns casos, la trama es desenvolupi d’una manera relativament lenta. A més a més, la Lisbeth, la qual se’ns presenta primerament d’una manera completament apàtica, t’enganxa enormement i personalment, vaig acabar agafant-li molt d’afecte. Gràcies a ella i a tots els altres personatges, ara som una mica més consicents d’un dels grans problemes que ens envolta: la violència de gènere.
El final és espectacular, i conserva l’emoció fins al final. Encara que vaig trobar a faltar un episodi sobre el final de la Camilla Salander, vaig agrair a Larsson que n’inclogués un sobre el retrobament personal d’en Mikael i la Lisbeth.
El quadern de Noah
Autor: Nicholas Sparks
Títol original: The notebook
L’Allie, una noia d’alta classe social, coneix en un estiu en Noah, un jove humil dedicat al camp i amant de la natura. El destí fa que s’enamorin irremdiablement un de l’altre, tot i que els pares d’Allie mai no veuen amb bons ulls aquesta relació. Així doncs, quan s’acaba l’estiu, els dos joves s’han de separar. Entre incontenibles llàgrimes juren que sempre s’estimaran, i Allie, a contracor, torna a marxar a la ciutat amb seus pares.
A pesar de totes les promeses formulades, Noah no rep cap contestació a totes les cartes que envia a Allie. Pensa constantment en què se n’ha fet d’ella i de la seva vida, si potser s’ha casat i aquell estiu ja només forma part d’un record…
Passats catorze anys, Allie està compromesa amb un important advocat a qui estima sincerament. No obstant, tres setmanes abans del casament, decideix anar a visitar Noah, el qual apareix en els diaris que per haver restaurat aquella casa que temps enrere li va prometre que seria seva i l’arreglaria. Allie se n’alegra que hagi pogut complir el seu objectiu, però no s’espera que quan torni, tots dos reviuran molts moments i records del passat que els portaran a canviar radicalment les seves vides.
La història s’explica paral·lelament a la vida d’un ancià que viu en una residència, la feina del qual consisteix a llegir – especialment, poesia – als altres pacients, però sobretot, a una dona que pateix d’alzhèimer i que, sense saber-ho, està extremament lligada la història de Noah i Allie.
Escrita amb una tendresa commovedora, El Quadern de Noah et permet gaudir de l’amor en el seu estat més pur, a l’hora que transmet valors – en la meva opinió – fonamentals per a la vida. Recomanable al cent per cent, aquesta novel·la s’ha convertit en la meva preferida.
Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero
Autor: Martín Casariego Córdoba
Títol original: Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero
Tots som víctimes de la gran estupidesa de l’amor. Fins i tot Juan, un noi molt tímid i reservat, que se’n reia de l’actitud dels enamorats i totes les estúpides coses que venien a continuació, s’enamora perdudament de Sara, la noia nova de l’institut.
Sara no era clarament la més guapa de la classe, segons la resta dels nois, i això també pensava Juan quan intentava veure la situació objectivament. No obstant, però, va arribar a la conclusió que pel que feia a ell, aquells cabells rossos exòtics i aquells ulls de color cel, formaven part de la cara més bonica que ell havia vist mai. N’estava completament enamorat.
La noia, era molt misteriosa, de vegades, i Juan s’esforçava per acostar-se a ella i anar coneixent-la, a poc a poc. Dinaven junts, quedaven per estudiar, etc. i en tot aquest temps que passaven plegats, Sara li va confessar que no estava gens satisfeta amb ella mateixa i que havia arribat al punt en què li agradaria morir. Fumava compulsivament, i Juan temia que no fos perquè “cada cigarreta consumeix 7 minuts de la teva vida”, com afirmava Pitagorín.
Quan li agafaven aquestes baixes d’autoestima, ell l’intentava animar, però no s’atrevia, ni molt menys, a dir-li una aproximació del que sentia per ella, que era amor completament pur, cec, i boig. Fins i tot aquesta bogeria és el que el fa cedir quan ella li proposa robar els exàmens finals.
Enmig de totes aquestes aventures, emocions i proves de foc per a l’adrenalina, l’amor de Juan va anar creixent cada vegada més. Havia arribat a pensar que el cor li explotaria. Aleshores, va decidir, per fi, prendre la decisió que podia canviar les seves vides.
Fantàtica novel·la romàntica, que descriu perfectament els sentiments d’aquest adolescent perdudament enamorat. Suposo que s’agraeix que el protagonista de tant en tant, sigui el noi, el qual narra la seva història en primera persona. Dóna una visió completament diferent a la que estem acostumats.
Els capítols són curts, i tot i que es dóna moltes vegades el cas que Juan acaba parlant d’una cosa que no té res a veure amb el que havia començat a explicar, la lectura es fa ràpida i dinàmica. Precisament, aquest toc personal de l’autor, és un dels punts forts de la novel·la.
L’únic possible inconvenient és que, durant la novel·la, es fa referència diverses vegades a la passió pel futbol del protagonista, l’equip preferit del qual el Reial Madrid. Suposo que és el fet de ser culé, que m’ho fa veure amb altres ulls, però, mirant-ho objectivament, trobo proporciona un efecte de realisme en la història.
PD: Val a dir que aquesta novel·la és la preferida d’una de les persones a qui més agrada llegir que conec. I també una de les meves millor amigues.
Ja que estem romàntics, aprofito per dir que acabo de mirar la pel·lícula de “El diario de Noah”, i de veritat, m’ha emocionat. Feia temps que la tenia pendent de veure i per fi, avui he trobat un raconet. Penso demanar el llibre tan aviat com pugui, i tornaré a introduir-me en aquesta commovedora història, sens dubte. Un clar exemple d’esperit de superació i d’un amor incondicional, que durarà fins al final.
A tres metres sobre el cel
Autor: Federico Moccia
Títol original: Tre metri sopra il cielo
Bab, una noia de dissent anys amb una conducte i unes notes irreporotxables, topa amb Step, que ha deixat temporalment els estudis deprés d’haver cursat batxillerat. Valent i atrevit, no té por de res, però sí que és capaç d’atemorir qualsevol que el provoqui. Durant la trama de llibre es descriuen diverses baralles, entre elles, amb un amic dels pares de Babi. És per aquesta raó que els seus pares no els agrada gens aquell noi – opinió que, al principi, també compartia Babi. Qui li havia de dir, a ella, la noia perfecta, que s’acabaria enamorant d’aquell noi amb aspecte de dur i violent! Babi és capaç de saber destapar els sentiments que li floreixen i de compartit moments molt íntims que mai no serà capaç d’oblidar.
Tant l’un com l’altre saben molt bé les diferències abismals que els separen, però tot i així, intentaran lluitar per continuar estant a tres metres sobre el cel, on viuen els enamorats.
No es pot negar que les bases d’aquesta novel·la són les típiques en les que “la bona nena s’enamora del noi dur”. No obstant, Moccia és capaç de descriure amb precisió i detall els sentiments dels personatges, de manera que el lector es pugui involucrar totalment en la història.
Els capítols són curts i dinàmics, cosa que en facilita la lectura. Tot sovint, però, ens trobem amb flashbacks narrats també en present, i sense una clara separació dels fets que ja han passat i dels que estan succeint, fet que fa que s’hagi de retrocedir més d’una vegada unes quantes pàgines per tornar-se a situar.
Tota la trama té lloc a Roma, anomenant-ne uns quants carrers i zones, tàctia que atreu a les persones que viuen a la ciutat o a les que hi han estat alguna vegada, les quals són capaces d’imaginar-se amb claredat com i per on es desenvolupa la història.
Interessant i captivador llibre de novel·la romàntica, que recomano a tots els adolesecents que vulguin endinsar-se en aquesta arriscada història d’amor.
PER A REALITZAR UNA COMANDA O REBRE MÉS INFORMACIÓ SOBRE L’OBRA, NOMÉS TÉ QUE ENVIAR UN EMAIL A: editor@editoriallampedusa.es
El comissari Rovira i la comissària Cala es veuen envoltats en un enrevessat cas: un ciclista de 62 anys apareix atropellat mortalment per un turisme enmig de la carretera. Posteriorment el vehicle es dóna a la fuga. 
